Hola de nou a tothom. Ja fa massa que no escrivia, és que estic molt enfeinada amb les editorials i no hi ha temps per tot. Us penjo unes vinyetes de la sèrie “Sopars de duro”, d’en Picanyol, sobre la Caputxeta, que em va passar el meu fill. Ja els tinc a tots contagiats amb el tema: pel tió em va arribar un llibre també sobre la caputxeta. Ja escannejaré alguna imatge i la penjaré.
De moment, a veure què us sembla el que us penjo ara.
Aprofitant els canvis que hem fet a la web, he aprofitat i he traslladat el bloc “Vet aquí una vegada… una caputxeta” cap a aquesta secció de la pàgina web.
He començat una col·lecció de contes sobre la CAPUTXETA. Els aniré penjant a mesura que me’ls vagi comprant perquè em fa il·lusió i de passada si puc donar alguna idea a algú serà genial!
Els dos primers aprofiten la caputxeta per muntar una història i el tercer segueix fil per randa el conte de Perrault. Personalment us recomano els dos primers.
Una caperucita roja de Marjolaine Leray.
És una història molt divertida… qui diu que la caputxeta és una nena innocent i indefensa?
Caperucita Roja de Adolfo Serra
Sense text, amb uns dibuixos preciosos i molt poètics. Una història que parla de la por i on res és el que sembla…o si?
Hola de nou. Continuant amb el tema vermell. Us penjo les vinyetes que estic començant a fer sobre la meva heroina. No ho considero un còmic, però és un intent de fer alguna coseta diferent al que faig sempre. Espero que us agradi tant com a mi.
La cançó d’Anna Roig i l’Ombre de Ton Chien. M’encanta, a veure si us agrada. Us passo la lletra i l’enllaç a la música. Que disfruteu!
Caputxeta Roig en un món de llops
Amb pressa per atrapar els somnis
Es limita a passejar.
Caputxeta Roig busca un carreró
O un camí que potser porti
A veure-hi molt més enllà.
Caputxeta Roig sempre veu el món
Com si fullegés un conte
Que el fa fàcil d’explicar.
Caputxeta Roig fa servir cançons
Com a petits sortilegis
Contra llops i altres espants.
I fa broma del seu conte
I del que li va passant
I com tothom, es pregunta
Si eren correctes els camins que ha anat triant.
Caputxeta Roig en un món de llops
Amb pressa per atrapar els somnis
Es limita a passejar.
Caputxeta Roig busca un carreró
O un camí que potser porti
A veure-hi molt més enllà.
Caputxeta Roig vol creure que el llop
No té ullals, sinó dentetes,
Que fan somriures radiants.
Caputxeta Roig té por quan és fosc
Però dibuixa sols i estrelles
Per tot el seu decorat.
I fa broma del seu conte
I del que li va passant
I com tothom, es pregunta
Si eren correctes els camins que ha anat triant.
I fa broma del seu conte
I del que li va passant
I com tothom, es pregunta
Si eren correctes els camins que ha anat triant.
Caputxeta Roig porta al seu cabàs
Les coses més bones i dolces
Que us pugueu imaginar.
Caputxeta Roig no us ho dirà pas
Però també l’espanten les coses
Tot i continuar endavant.
Caputxeta Roig és petita i gran
Es posa dins del personatge
Que convingui a cada instant.
Caputxeta Roig no és tan especial
Però li agrada tornar històries
El que passa al seu voltant.
I fa broma del seu conte
I del que li va passant
I com tothom, es pregunta
Si eren correctes els camins que ha anat triant.
I fa broma del seu conte
I del que li va passant
I com tothom, es pregunta
Si eren correctes els camins que ha anat triant.
Hola benvinguts!!! Ja fa dies que tenia ganes de començar un blog sobre un dels meus contes preferits: LA CAPUTXETA VERMELLA.
M’entussiasma!
És un conte amb tantes i tantes opcions per llegir, per dibuixar, per interpretar, per imaginar… que em té totalment fascinada i potser per això em vaig plantejar de fer un blog amb totes les coses que anés trobant sobre La Caputxeta. Sobretot contes i imatges, defecte professional!
Espero que a mesura que hi vagi posant coses us vagi agradant i jo em vagi animant.
Per començar us penjo un dibuix meu que forma part d’una sèrie sobre el conte.
Fins ben aviat!
